Letra de Sense pols

No crec que el meu cor aprengui
A viatjar entre muntanyes
A on no existeix la llum.
No crec que els teus llavis ploren
Quan no besen ningú.

Mai les paraules son enverinades,
Sols la boca ofesa ennegreix el cel.
Mai no se si val la pena,
Construir somnis d?arena, si el vent,
S?aixeca per erosionar els sentiment.

Sense pols,
Per a viatjar pel temps,
Sentin-me presoner
De quantes coses
M?ofegaven per trobar-me a mi mateix.
Nedar contra corrent,
Amb barquets de paper.
Pel riu d?un cor
Que es resistia i que es moria,
sense pols.

No crec que els meus ulls no ploren
Quan vegin amaneixer sense voret a tu.
No crec amb nits que s?obliden
De tot el que hem viscut.

L?aigua salada impregna la nostílgia,
Amb llígrimes que estimen tot bon record.
I no cal mirar enrere
I no puc amb les cadenes si el vent,
S?aixeca per erosionar els sentiments.

Sense pols,
Per a viatjar pel temps...

Maleïda siga la carta que et parla de dol;
Maleïdes siguen les hores que endureixen el cor.