Letra de Instants de complaença

Qui no ha llençat mai pedres
i ha amagat la mí?
Qui no ha sentit enveja
o ha buscat venjança en va?
Qui no ha sabut desprendre´s
del llaç d´un trist record?
Molts han entrat al temple,
sols alguns hi han sabut trobar amor.

De la paraula el fet, l´elogi i el retret,
només són la disfressa
Eternament buscant, entre el bé i el mal,
instants de complaença

Qui no ha sentit urgència
per veure resultats?
Qui no ha aixafat el feble
sentint-se un mateix més gran?
Qui no ha perdut els somnis
entre els racons del temps?
Tothom té clar l´inici,
ningú sap què li espera al final.

De la paraula el fet, l´elogi i el retret,
només són la disfressa
Eternament buscant, entre el bé i el mal,
instants de complaença.

I tu, com jo, seguim buscant
aquest lloc on sentir amor
omplir-se d´esperança i continuar, com jo
seguim buscant aquest lloc on sentir amor
omplir-se d´esperança i continuar...