Letra de La petita rambla del poble sec

Assegut a la Plaça del Sortidor,
aquí t´espero, com si fos el primer bar
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla´m de la pluja que ha plogut,
d´imatges molles als miralls damunt l´asfalt.
Potser és per això que el teatre estí tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.

Parla´m de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d´ignorants.

Mira, jo ja t´he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

Mentre a la cuina s´acumulen,
els plats i els gots del sopar d´ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l´energia necessíria
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...