Letra de Abril de 1984

Vaig sortir del ventre de la meva mare l´abril del 1984.
Tres anys abans l´excèrcit apuntava la transitiva
involució de les paraules.
També sóc fill d´una generació covarda
d´anti-feixistes que deixaven de ser-ho en democrícia,
que amb ulls de cec i sense tenir tacte
no van voler veure que és el feixisme l´únic que porta míscara.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
Mai no vendrem la llibertat!
I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
El nostre dia arribarí!

Sense permís, que jo tampoc sóc classista,
també diré que ens van deixar sense missatges.
I així han crescut a prop del dubte amb nous llenguatges.
Som el què som, part de la història sense pares.
Mai no han votat les estructures que els aguanten,
i els dies són els referèndums d´incertesa.
La realitat és com un plat servit a taula,
que ens fan menjar estigui fred o no ens agradi.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
Mai no vendrem la llibertat!
I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
El nostre dia arribarí!

I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
Mai no vendrem la llibertat!
I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
El nostre dia arribarí! (x2)
Mai no vendrem la llibertat, que el nostre dia arribarí!