Letra de la samarreta (ovidi)

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d´una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D´ençí, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d´anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D´ençí, per aquesta samarreta,
no he pogut sortir al carrer.
Ni treballar al meu ofici:
fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia...
Jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots aquells mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer
em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era
promogut pel seu "despiste".
Potser un altre en aquestes circumstíncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m´hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l´estimo,
i li preguo que no se´m faci vella