Letra de Mirant al cel

Som com acròbates a lloms d´aquesta rima,
és el nostre torn, i jo sóc l?escriba.
En mig la tempesta, mantindre l´esperança viva
fins que no ens queden ni forces ni saliva.
Som d´una generació amb tara i desgastada,
una prenda foradada i mal cosida,
som una ajuda denegada
per la calçada d´esta vida.
Cal que tinguem davant de tantes preguntes
respostes rotundes i contestar-les totes juntes.
Hem de saber on hem de xafar en cada pas.
Hem de saber el valor que te un abraç.
Mirant al cel, conscient de que estic en la llista
busque l´arrel, no m?il·lusiona ser un analista
de les finances, del missatge derrotista
vull tallar la corda del gran pèndul esclavista!

Quan la meua força és el vent
I la meua veu un torrent
Faig caminar la vida que és fosca i avorrida
A lloms d?aquesta rima.....

Omplirem les hores mortes
observant la via líctia des d?ací.
Trencarem els nostres dogmes
si mirem la via líctia aquesta nit.
Ara que hem creuat totes les falses portes
amb el telescopi divise el moment.
Ara que hem lligat totes les notes soltes
mire les estrelles i dibuixe el present.

Amb aquesta lírica busque una altra tíctica,
sítira fonètica que em porta cap a Ítaca.
Crònica al·legòrica, jugue amb la gramítica,
música magnètica que escapa de la lògica.
Quíntica física, som matemítica
química romíntica de l´experiència tíntrica.
L´aventura mística canvia la semíntica
técnica académica de poesia orgínica.
?Quan la tempesta és el principi
Quan la revolta del somriure és el camí
Quan t?apropes sense por al precipici
Saps que és l?inici
Trepitja fort fins a la fí!

Corda al temps
un moment,
he perdut el nord i aquesta ríbia no m´ajuda.
Mite fals, falsos deus
"Non Plús Ultra".
Hem situat un altre punt
una altra possibilitat
que ens farí reníixer
com el fènix "danger".
I així, i així, i així,
trenca el ferro.
Hem situat un altre punt
una altra possibilitat,
jo ara me la jugue
vaig fent de dimoni.
I així, i així, i així,
vaig desbrossant la brossa del camí.