Letra de Transalquímia

On és el rigor? on és l´harmonia?
la misericòdia? on són els senyals?

l´alquimista s´incorpora tremolós,
trontollant, amb passos insegurs,
es dirigeix cap a l´apothepae,
ansios de més dosis, ansios d´atacar-la,
mentres, un nuvol d´ovelles i cabres
desconegudes, l´envolta i acompanya.
Estí desorientat, estí confós,
estí místic, estí esotèric.
on ésl apothekae?
ON ÉS L´ÀPOTHEKAE?
on és laseva estimada?
i el tuareg que s ela va endur?
i els bandolersde la brutal pallissa?
on és l´olot del desert?
on és l´horitzó?
on és l´oasi?
on són les pirímides?
on és la mígia?
on és el sexe?
on és la violencia?

l´alquimista estí angoixat,
nosap que vol
estí angoixat, sí sap el que vol,
on és l´apothekae?
paulo coelho se´l mira desconcertat,
amb els dos ulls plorosos,
observa la patètica situació:
l´alquimista vacil?lant dins d´un núvol
d´ovelles i cabres desconegudes,
i alça la mirada al cel,
qui conspira contra ell?
invoca déu,
l´ínima del món,
l´elixir de la llarga vida,
el llenguatge universal,
el principi favorable,
el kharma, el kamasutra,
urim i tunim, maktub!
el sofre impur,
el podercòsmic i l´ou filosofal,
i nungú no l´escolta.
l´alquimista tampoc escolta.
l´alquimista fuig dins d´un núvol.

l´alquimista horroritzat fuig dins d´un núvol
de cabres i ovelles desconegudes.
L´APOTHEKAE ÉS A LACETÀNIAROCK!

l´alquimista horroritzat fuig dins d´un núvol
de cabres i ovelles desconegudes.
L´APOTHEKAE ÉS A LACETÀNIAROCK!

l´alquimista horroritzat fuig dins d´un núvol
de cabres i ovelles desconegudes...
L´APOTHEKAE ÉS A LACETÀNIAROCK!