Letra de Vertigen

Aquell matí­ em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. perí² jo no ho sabia, encara, i més m'hagués valgut no saber-ho mai. el meu món era petit, perí² suficient, abans. deixí  de ser-ho. la meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dolí§a soledat; més tard, cau soterrat, previsibilitat maleí¯da, asfixiant aí¯llament. mai res no m'havia fet tanta falta. ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urgència. mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepitós, insuportable. cridant, plorant, vaig córrer. era incapaí§ de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. de sobte, l'abisme s'obrí­ sota els meus peus. morir, volia. recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. i vaig caure. queia, sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del més terrorí­fic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatí­dic matí­, aleshores salvador. no recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi més propera cada vegada perí² amb la incertesa de si mai arribarí . ara el dolor sembla no tenir lí­mits. el dolor i la por són tot el que sento. tinc por de caure per sempre.