Letra de El paraigua blau

A la platja hi ha una dona
que porta un paraigua de color blau.
A la sorra es van arrissant
amb espuma blanca les onades de la mar.

Porta un vestit de seda,
un cinturó verd, que li dona forma al seu cos esbelt.
Sembla del segle XIX,
perquè les dones d?ara no solen portar sobre el cap un vel.

Veureu ara somnio amb ella cada nit,
em desperto suat i m?aixeco del llit,
baixo al menjador, i la miro amb atenció.

Després d?hores de mirar-la
veig que d?allí no surtirí.
decideixo anar a trobar-la
a la platja, per si encara puc sucar.

És una nit sense lluna,
i després d?una estona de buscar,
apareix damunt la sorra
aquell paraigua amb que sempre he somniat.

Veureu ara somnio amb ella cada nit,
em desperto suat i m?aixeco del llit,
baixo al menjador, i la miro amb atenció.

Em puc passar, hores i hores mirant-la
No em canso mai, és una gran obra d?art.
Em puc passar hores i hores tocant-me,
vull travessar les parets del quadre, per poder-la tastar.

Em puc passar, hores i hores mirant-la
No em canso mai, és una gran obra d?art.
Em puc passar hores i hores tocant-me,
vull travessar les parets del quadre, per poder-la tastar.

Xalalalaaaa la la lala ?
Xalalalaaaa la la lala ?
Xalalalaaaa la la lala ?