Letra de La porta dels somnis

El guerrer que busca els seus tresors
Mai no s´atura en front de la foscor
Perquè sent la força del que anliela
Que és buscar la llibertat

Si trobés aquest cop i per fortuna
Aquella llum que va perdre en algun lloc
La calor dels suaus rejos de lluna
Dibuixant la seva sort

Qui li impedirí
Que pugi al cim de les muntanyes
Que esborri els núvols amb les ales
Somriure, plorar, vèncer la soledat
I allunyar les pors movent les cames

I sent l´alè del seu desínim a l´esquena
Fantasma de tot el que va deixant enrrere
Mirant ls poques frocesque li queden
Sembrant dubtes al seu pas

A l´obrir la porta dels somnis
En un bosc fet de gel i confusió
Tantes claus li van caure des del cel, si
Tal com pluja de ficció

Qui li impedirí
Que esborri els núvols amb les ales
Somriure, plorar, vèncer la soledad
Immers en l´aventura pensa:
Qui?