Letra de Sense adonar-me

Et vaig mirar
i vaig endevinar
que series el vers perfecte
fet del cor per recitar.

Quan et vaig mirar
un gran món vaig crear
que ni els íngels, cel i estrelles
van poder mai igualar.

Camins per descobrir
sense les fronteres,
voldria caminar
sabent que m?esperes.

Jo creia que essent tu
com la primavera
no marciries la il?lusió,
no acabaries
una història per als dos.

Sense adonar-me
tot allò que em vas donar
avui acabarí al fons de l?abisme,
convertint en un defecte
tot allò que era perfecte.
M?has deixat el cor en blanc
amb un dubte que no accepta,
endeutat sense recepta,
resignat per el pitjor,
amargat pel teu amor.

Perquè lluitar?
ja res podríem salvar,
no seré més la titella
que tu puguis fer ballar.
I has de saber
que tornar-ho a intentar
és com voler fer que la fel
sigui dolça com la mel.

Almenys promet-me
que no hi haurí mentides,
sabent que no ets per mi
perquè no m?oblides?

Sense adonar-me...

Sense adonar-me
has volgut que el teu record
em deixi el cor tenyit de negre,
que si dos i dos són tres
si tu m?ho dius
ho hauré de creure.
No se gens ja de l?amor
i no se si vull aprendre,
rescatar-lo de les cendres
o deixar-lo com estí,
potser el temps ho guarirí
i m?ajudi a començar.