Letra de El quarto dels trastos

Hi han colònies de polilles als vestidets de la nena,
hi han restaurants de carcoma per les vigues i entre els mobles,
i de tant en tant un raig de lluna,
es farta de dormir fora i entra dins la buhardilla.

I el mocador blanc de seda s´arrossega pel terra,
s´espolsa les pindules i mocades del cos,
ningú sona el seu plor, ningú moca els seus mocs
i el mocador es pregunta: Coneixeré l´amor?
Que he passat per la vida,
que he passat per la història...
Sense pena ni glòria.

I el silenci de l´espelma follant-se l´espelmatori,
l´armari del dormitori que algo en sap d´amor i d´odi,
i de tan en tan una oreneta entra per un forat del sostre,
pon un ou al niu i vola... Vola...
Una família d´orenetes n´ha emigrat de la buhardilla.

Una palangana de llauna estí en un racó arraconada,
ja cap cul no se li acosta, cap sobaco s´hi perfuma,
cap peu cansat si hi remulla, palangana estís parada.
És el progrés, serí el xampú, la mort del sabó en pastilla,
sobre d´ella la desgrícia, cau l´oblit dels que ara renten
en dutxes brillants i blanques.

Hi ha una rídio en blanc i negre somiant ser tele en color,
també hi ha un quadre d´un bodegó,
el temps li ha podrit els fruites,
per cert, parlant de temps hi ha un vell rellotge,
sonarí l´última hora, serí tard o serí d´hora?

Sobre el bagul un retrato color sépia d´un sargento,
és l´avi de la família, soldat de cavalleria,
morí sent heroi de guerra però emmarcat dins d´aquest quadro,
recluit a aquesta foto, aquí captiu a mi em fas pena,
Com t´ho has fet per caure tan baix? Com únic record un retrato,
avi, tu també ets un trasto....

Hi ha una ardilla dissecada crucificada a una branca
i els crits d´una ratonera: "Vull sang, vull destrossar rates",
i de tant en tant un fil de vida,
la iaia de la família puja a fer-s´hi una visita.

Obre una calaixera i es posa un vestit de núvia i balla...
Vestida de núvia balla.... i una nina li té envidia.