Letra de Gent gran

Asseguda al costat d'un llit estrany
ella es mira
d'una capsa cansada de guardar
fotografies
les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
les visites
ella posa la rí dio forta i fa
com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, perí² ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.
Amoí¯nada perquè no troba enlloc
les sabatilles
pensa que necessita més petons
i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
que l'escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
procura no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any.