Letra de Exercici seixanta

"Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda, però
s´expressa amb una sintaxi excel·lent."

Al terrat hi ha xerinola
ximxiviri damunt dels totxos
baixa per la xemeneia
i es converteix en un xiuxiueig.

A Bordeus diu que els més xovinistes
beuen xampany, però aquí baix
Perdo Ximénez només xarrupa xerès.

Amb vi xarel·lo, aquí només mengem xató
i els pixapins xocolata amb xurros
en xicres del carrer Petrixol,
mentre parlen de ximpleries en xava.

Els xilens teixeixen xals,
a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s´hi atreveixen
(I tanmateix ens van de xulos).

En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta
a la panxa d´en Patxi que perd la txapela i s´exalta
i li diu "xeeee, relaxa´t".
I ho fa d´una forma ben complexa,
toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa.

I al mateix moment en un stage a Mèxic,
Txevtxenko xuta una xilena
i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.

Les xifres que no es mereix s´engreixen exageradament.
A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota.
Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota.

El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves,
xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup.
Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix...

Al Txad si tenen xamba, s´abasteixen de deixalles.
Caixa o faixa.

I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta´m però a la panxa no".

Bufa xaloc al vaixell,
en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona:
Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren... I no es queixen.

El xicot que va conèixer en un xat
s´aixeca per un kleenex.
La Xuxa, panxuda i xopa,
xiscla encara d´excitació a l´entrecuix
i xiuxiueja: "Eixuga´t i tornem-hi!".

I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?"
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta´m però a la panxa no".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta´m però a la panxa no".

Microxips i una xiruca eixerida,
i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l´índex.

Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix
i el seu amic el coix li aixafa una maduixa.

Xalen el bruixot i la bruixa,
Un xiquet xinès exigeix el seu xumet
i un LP d´en Xesco Boix.

La Xènia s´enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clíxon.
Xífec, xavalla en xecs i un expert en explosions
es deixa endur per la disbauxa.

Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos,
flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos.
La rauxa s´estén d´Elx a la Garrotxa, d´Andratx a Flix.
I un xafarder llegeix el Xoriguera.

I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta´m però a la panxa no".
I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?".
I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta´m però a la panxa no".

"La xilografia exclusiva del text d´alexandrins d´en Xènius sorgeix d´un pretext que ara mateix estí fora de context: un gronxador sense reixes.