Letra de Moros i cristians

Els polí­tics del paí­s
estan ben encaparrats
en dividir Catalunya
en dues comunitats:
entre blancs clars i blancs foscos,
entre europeus i africans,
entre polacs i xarnegos,
entre moros i cristians.

Hi ha dos partits antagí²nics,
hi ha dos lí­ders enemics.
Tota la seva doctrina
és l'antagonisme de si.
Mentre els votants es barallen
per quin dels dos té raó
ells compateixen la taula,
la cassola i el porró.

SI EL QUE VOLS í‰S DISTINGIR LA GENT
CAL SEGUIR AQUESTA NORMA:
NO ET FIXIS EN EL COLOR DE LA PELL,
MIRA EL COLOR DE L'UNIFORME.

Aquesta gent el que voldria
és mantenir-nos dividits,
no pas per ideologia,
sino per on som parits.
Perí² l'íºnica diferència
que cal en compte tenir
és entre poble i burgesos,
opressors i oprimits.

Entre un port i un feixista
la diferència és de pes:
del porc tot s'aprofita
i de l'altre no se'n treu res.
Perí² també tenen semblances,
i quelcom a compartir:
tant al porc com al feixista
li arriba el seu Sant Martí­.