Letra de La guerra de la verdulera 2

Escarxofada al sofí 
davant del televisor
respires banalitat
respires abducció.
Tot allí² que t'hi expliquen
No té res a veure amb la teva vida.
Penses "que diferent
sóc de l'altra gent."

I penses "que sola que estic!"
i surts al balcó a prendre l'aire
i penses "que sola que estic!".

De cop i volta el balcó
de la casa del davant
s'obre i surt un noi
amb cara d'estar angoixat,
acaba d'apagar la tele
i ha sortit a fer un cigarret
i d'un rampell ha estampat
el comandament a baix el carrer.

I pensa "que sol que estic"
fa tota la cara d'estar pensant,
pensant "que sol que estic".

El noi, en veure't, ha descobert
allí² que estava buscant,
la vostra mirada s'ha anat convertint
en complicitat.
Dues cases més enllí 
s'obre una finestra travada
i surt algíº buscant aire fresc
i el troba quan el veieu.

Baixeu a baix a la plaí§a
i en posar-vos a parlar
coincidiu en el diagní²stic
i en qui són els causants,
no teniu la panacea
perí² teniu el fonamental:
l'un té fil, l'altre té agulla
i l'altre ull fi per apuntar.