Letra de Autoodi 2

Agenollada vora el llit
amb la persiana abaixada.
Algunes llí grimes han difuminat la tinta
de velles cartes que repassaves,
-ja hi havia altres taques
de l'íºltim cop que les vas mirar-
agenollada vora el llit
amb la persiana baixada
i penses: què m'estí  passant?
Per què m'odio tant?

L'AUTOODI NO CREIX AL BOSC
L'AUTOODI NO RAJA DE LES FONTS

L'autoodi el sembra aquell
que vol encolomar-te
alguna cosa que ja tens
i més bo que el que t'ofereix.

L'autoodi et fa odiar els teus germans
i allí² que forgen les teves mans.
L'autoodi arracona les balances
i dóna crèdit de la mesura als estafadors.

L'autoodi ens fa cremar
La casa dels nostres pares
Per anar a pagar un lloguer alt
Al racó més podrit de la capital
L'autoodi deixa un buit en la identitat de la gent
Que depressa ompliran amb la moda més recent

L'autoodi ens fa estimar allí² dels demés
que dit sigui de passada val forí§a diners.
Qui podria creure en aquest món de mercaders
que creix al bosc o raja de les fonts
el que ens empeny a comprar a fora
allí² que a casa s'amuntega pels racons?

Tanca la porta al viatjant de mentides
i fes-te un petó, que el tindrí s merescut.