Letra de Planetes marins

Aigí¼a avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que d'una abraí§ada la deixí  sense arrels.

Entre níºvols l'ocell la mirava
Quèien els pètals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
Perí² les espines punxí ven el ví²l

ELS AMORS QUE NO OBLIDARí‰
Sí“N AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUí‰S, NOMí‰S, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUí‰S ESTIMAR.

Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.

ELS AMORS QUE NO OBLIDARí‰
Sí“N AQUELLS QUE VAIG TENIR
SI POGUí‰S, NOMí‰S, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUí‰S SEGRESTAR