Letra de No puc callar

Em pose a plorar, on em arribat?
Parles de repeticions, que no hi ha varietat.

Mirant el mar o mirant cap al cel
Tu veus contaminació, sempre trobes maldat.

Vull parlar d?amor, vull parlar de pau,
Trobar la tendresa que fa temps vaig buscant
Vull parlar de sort, parlar per parlar,
Però aquesta ríbia se m?escapa...

I no puc callar...

Quan veig algú a terra i demana ajuda i es troba trepitjat.
Quan veig que la impotència pot trencar les forces que hem guanyat.
Quan veig que la incultura pren la paraula abans d?haver pensat.
Quan trobe que la història acaba sent un conte ja contat.

Segueix plorant, no sabem parar.
No coneixen tots els límits de la bestialitat.

Mirant el cel, busque tranquil?litat.
Sols hi trobe pol?lució, sols hi trobe ansietat.

Vull parlar de goig, parlar d?igualtat,
Trobar-li a la vida el que queda natural.
Vull parlar de sort, parlar per parlar,
De nou esta ríbia se m?escapa...

I no puc callar...

Quan veig algú a terra i demana ajuda i es troba trepitjat.
Quan veig que la impotència pot trencar les forces que hem guanyat.
Quan veig que la incultura pren la paraula abans d?haver pensat.
Quan trobe que la història acaba sent un conte ja contat.

Vull parlar de sort, parlar per parlar,
De nou esta ríbia se m?escapa...

I no puc callar...

Quan veig algú a terra i demana ajuda i es troba trepitjat.
Quan veig que la impotència pot trencar les forces que hem guanyat.
Quan veig que la incultura pren la paraula abans d?haver pensat.
Quan trobe que la història acaba sent un conte ja contat.(x2)