Letra de Otoño, octubre (version catalan)

Tardor octubre sense sol
Hotel impacient a la meva habitació.
No esperis em dic espera per déu,
alleugereix el pas que mai va arribar.
Em oblit et busco i un adéu em trobo,
escolto els teus passos perquè els invent.
Crei que creient podria passar,
pas si que és cert però sense passar ...

I tinc els teus passos perduts,
el llit revolta per calfred.
La lluna no brilla, ingressa a urgències.
El carrer, el soroll, no alleuja aquesta pena.
Em quedo el teu i el meu.
Em guardo les nits on ens vam voler
Es queda en l´aire el que vaig imaginar.
Et deixo aquest intent, aquesta darrera vegada.

Telèfon mut, pots il · luminar,
la trista esperança d´aquesta foscor.
Alerta constant, ja et pots sortir,
que vull engañame besar i dormir.
Matí de nou hauré de començar,
et hecharé a faltar sense mirar enrere.
Covard o valent ara se val,
no vam tenir sort, una altra vegada serí.

I tinc els teus passos perduts,
el llit revolta per calfred.
La lluna no brilla, ingressa a urgències.
El carrer, el soroll, no alleuja aquesta pena.
Em quedo el teu i el meu.
Em guardo les nits on ens vam voler
Es queda en l´aire el que vaig imaginar.
Et deixo aquest intent, aquesta darrera vegada.